dimecres, 10 de juny del 2020

Misteri a l'escola: capítol 21

Bon dia,

aquí teniu el següent capítol de Misteri a l'escola. Esperem que us agradi.


*****************************************************************************

CAPÍTOL 21: «EMOCIONS»

LA LOLA NO DEIXAVA DE MIRAR L’AMÈLIA. LA DONA ESTAVA PILOTANT AQUELL APARELL. ÉS CLAR, SEMPRE LI HAVIA AGRADAT VOLAR, ERA LA SEVA PASSIÓ. PERQUÈ AQUELLA DONA NO PODIA SER UNA ALTRA QUE LA SEVA ÍDOL: L’AMÈLIA EARHART. HAVIA DESAPAREGUT EL 1937 QUAN FEIA LA VOLTA AL MÓN EN AVIÓ. MAI ES VAN TORNAR A TENIR NOTÍCIES D’ELLA.
JA NO ELS ESTRANYAVA RES: HAVIEN CONEGUT AL FAMÓS ESCRIPTOR JULES VERNE, AL GRAN GENI LEONARDO DA VINCI (PINTOR, INVENTOR, FILÒSOF ... I MOLTES COSES MÉS) EN AQUELL MÓN MÀGIC TOT ERA POSSIBLE.  I ELLS ESTAVEN ENCANTATS! A QUI HAURIEN CONEGUT EL GRUP DE CLASSE? ESTAVEN IMPACIENTS PER TROBAR-LOS!
L’AMÈLIA ELS VA DIR QUE ELS HAVIA VIST A TOTS I QUE ESTAVEN BÉ. HAVIEN ANAT A CASA SEVA. ARA POTSER ELS TROBARIEN SI ENCARA EREN AL PALAU DEL REI STEPHEN.
_QUINA EXPERIÈNCIA ESTEM VIVINT! EH, ROBERT?
_SÍ! _VA CONTESTAR EN ROBERT EMOCIONAT. LA LOLA, SENSE PENSAR-HI (O POTSER SI) HAVIA AGAFAT LA SEVA MÀ.
TOTS DOS HAVIEN PENSAT MÉS D’UN COP FER ALGUNA FOTO D’AQUELLS PERSONATGES TAN FAMOSOS. TENIEN ELS MÒBILS AL SEU ABAST, PERÒ DESPRÉS SE'N PENEDIEN. NO PODIEN FER-HO SENSE EL SEU PERMÍS I ELS FEIA VERGONYA DEMANAR-HO. L’IMPORTANT ERA EL QUE ESTAVEN VIVINT, SI NINGÚ ELS CREIA, MALA SORT. ELLS APROFITAVEN EL MOMENT TOT EL QUE PODIEN. TANT EN ROBERT COM LA LOLA HAVIEN FET MOLTES PREGUNTES  AL JULES, AL LEONARDO I ARA A L’AMÈLIA. PERÒ ELLS NOMÉS RESPONIEN ALGUNES D’AQUESTES.
_ELS AGRADA CONTINUAR AMB EL MISTERI _VA OPINAR LA LOLA, QUAN VAN PARLAR DEL TEMA, EN ROBERT I ELLA.
_O TENEN MASSA COSES A DIR I NO ACABARIEN MAI _VA RESPONDRE EN ROBERT.
EN TOT CAS, ELS DOS AMICS EREN FELIÇOS D’HAVER CONEGUT AQUESTES PERSONES QUE A LA TERRA JA FEIA ANYS QUE HAVIEN MORT. FORMAVEN PART DE LA HISTÒRIA DE LA HUMANITAT!
_JA ESTEM ARRIBANT_VA DIR L’AMÈLIA.
ELS DOS JOVES VAN MIRAR CAP AVALL. UNA CIUTAT ON NOMÉS DESTACAVA UN ENORME EDIFICI DE VIDRE S’ESTENIA ALS SEUS PEUS. ERA UN EDIFICI MAGNÍFIC!
L’APARELL VA COMENÇAR A DESCENDRE I LA LOLA VA APRETAR AMB FORÇA LA MÀ D’EN ROBERT. QUINA SORPRESA ELS HI ESPERAVA ALLÀ? TROBARIEN PER FI AQUELL GRUP DE NENS I NENES?

************************************************************

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Presoners a l'edat de la pedra: últims capítols

Bon dia, aquí us deixo els últims capítols del llibre Presoners a l'edat de la pedra.    ...