dimecres, 3 de juny del 2020

Misteri a l'escola: capítol 19

Bon dia,

aqui teniu un altre capítol de Misteri a l'escola. Esperem que us agradi.


************************************************************
CAPÍTOL 19: «NOUS RUMBS»
LA LOLA I EN ROBERT NO ACABAVEN D’ENTENDRE TOT EL QUE ELS HI HAVIEN EXPLICAT EN JULES I EN LEONARDO. ENCARA QUE TENIA LA SEVA LÒGICA ... RESULTAVA INCREÏBLE.
_NINGÚ ENS CREURÀ _ VA DIR LA JOVE AL SEU AMIC.
_LOLA, ENS HAN VIST DESAPARÈIXER A TRAVÉS D’UNA PARET ... TOT ÉS POSSIBLE!
_ EN AIXÒ TENS RAÓ ROBERT ...
ELS DOS AMICS S’HAVIEN QUEDAT SOLS A LA PLATJA. AQUELLS HOMES HAVIEN MARXAT JA FEIA UNA ESTONA, DEIXANT LA BARCA ALLÀ. S’HAVIEN ALLUNYAT CAMINANT I ... HAVIEN DESAPAREGUT! UN ALTRE FET INEXPLICABLE! NO HI HAVIA CAP LLOC ON S’HAGUESSIN POGUT AMAGAR! NOMÉS ES VEIA SORRA PEL VOLTANT.
LA LOLA HAVIA FET UN MOVIMENT DE CAP, MOSTRANT LA SEVA INCREDULITAT. PERÒ DESPRÉS HAVIA SOMRIGUT. QUANTES SORPRESES AQUELL DIA! I NO SEMBLAVA QUE ENCARA HAGUESSIN ACABAT!
_BÉ, QUÈ FEM ARA? SEGUIM BUSCANT AQUELLA TROPA?
_SÍ ROBERT. ARA QUE HEM MENJAT UNA MICA EM VEIG AMB FORCES DE CONTINUAR.
_DONCS VINGA LOLA. ANEM CAP A LES MUNTANYES? ENS HAN DIT EN JULES I EL LEONARDO QUE ALLÀ HI HA LA CIUTAT.
_ SÍ, PERÒ ESTÀ MOLT LLUNY ... COM ENS HO FAREM? AGAFEM UN TAXI?
_ QUE GRACIOSA LOLA!
LA LOLA TENIA MOLT SENTIT DE L’HUMOR, PERÒ EN ROBERT NO ESTAVA PER BROMES. ALLÀ NO HI HAVIA NINGÚ. S’HAVIEN ADONAT JA AL PRINCIPI QUE ELS SEUS MÒBILS NO FUNCIONAVEN. PODIEN TRIGAR HORES EN ARRIBAR A LA CIUTAT QUE HI HAVIA DARRERE LES MUNTANYES. AVIAT ES FARIA DE NIT I ELL NO VOLIA DORMIR AL RAS EN UN LLOC DESCONEGUT COM AQUELL. LA LOLA ERA D’UNA ALTRA MANERA, SEMPRE AMB GANES D’AVENTURA. MOLT VALENTA. PER AIXÒ L’ADMIRAVA I ... SÍ, HO HAVIA DE RECONÈIXER. ERA TAN INTEL·LIGENT I TAN GUAPA! ESTAVA BEN ENAMORAT!
_ROBERT! EH, ROBERT! EN QUÈ PENSES?
EL JOVE ES VA ENROJOLAR. LI FEIA VERGONYA QUE LA LOLA ENDEVINÉS ELS SEUS PENSAMENTS. TENIA POR QUE SE’N RIGUÉS D’ELL O, PITJOR ENCARA, QUE NO VOLGUÉS CONTINUAR ESSENT LA SEVA AMIGA. PERÒ CADA COP LI COSTAVA MÉS DISSIMULAR ELS SEUS SENTIMENTS!
_ JO ... PENSAVA COM ARRIBAR ALLÀ _VA CONTESTAR A LA FI.
_PERÒ, QUE NO HAS ESCOLTAT EL QUE ENS HAN EXPLICAT?
_ A QUÈ ET REFEREIXES EXACTAMENT? ENS HAN DIT TANTES COSES ...
_ JA SABEM ON SOM, PERÒ TAMBÉ PERQUÈ ... I AIXÒ ENS HA DE SERVIR PER CONTINUAR.
_VÉS AL GRA LOLA _VA DIR EN ROBERT QUE JA S’IMPACIENTAVA. LA SEVA LOLA SEMPRE ANAVA UN PAS DAVANT D’ELL.
_DONCS ÉS BEN SENZILL. NOMÉS CAL QUE PENSEM TOTS DOS ON VOLEM ANAR. PENSAR-HO AMB DECISIÓ. VINGA, SI VOLS TANQUEM ELS ULLS PER CONCENTRAR-NOS MILLOR.
ES VAN AGAFAR DE LES MANS DE MUTU ACORD I VAN TANCAR ELS ULLS. LA LOLA VA SENTIR UNA EMOCIÓ INESPERADA AL SENTIR EL CONTACTE AMB EN ROBERT. QUÈ LI ESTAVA PASSANT? VA REBUTJAR LA IDEA QUE LI VA VENIR AL CAP AL RESPECTE I ES VA CONCENTRAR EN EL SEU DESTÍ MÉS IMMEDIAT: LA CIUTAT.
NO TENIEN RES A PERDRE PER INTENTAR ALLÒ ... OI?
VAN ESTAR AIXÍ AGAFATS EN SILENCI DURANT UNS LLARGS MINUTS. FINS QUE TOTS DOS VAN SENTIR UNA MENA DE BRUNZIT. I ALLÀ DALT, VAN VEURE COM S’ACOSTAVA UNA MENA D’HELICÒPTER. O ERA UN AVIÓ?

************************************************************

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Presoners a l'edat de la pedra: últims capítols

Bon dia, aquí us deixo els últims capítols del llibre Presoners a l'edat de la pedra.    ...