Misteri a l'escola: capítol 16

Bon dia,

aquí teniu un altre capítol de Misteri a l'escola. Esperem que us agradi.

************************************************************

 

CAPÍTOL 16: «UNA NOVA DESCOBERTA»

_UALA! QUINA PASSADA! _VA DIR LA GINA BEN EMOCIONADA.

A LA GINA LI ENCANTEN ELS AVIONS I AIXÒ ERA MOLT SEMBLANT, ENCARA QUE LA MEITAT DE GRAN. TOTS VUIT HAVIEN PUJAT EN AQUELL APARELL. ALGUNS HAVIEN DUBTAT, PERÒ TOTS I TOTES TENIEN GANES D’AVENTURES I NINGÚ ES VOLIA QUEDAR A TERRA SOL. VAN ENLAIRAR-SE I DE SEGUIDA VAN PASSAR PER SOBRE D’AQUELLES MUNTANYES TAN ALTES QUE ABANS HAVIEN CONTEMPLAT DE LLUNY.

A L’APARELL HI HAVIA DOS HOMES: EL PILOT I UN ALTRE QUE SEMBLAVA SER EL QUE MANAVA. SEMBLAVA INOFENSIU I MOLT SIMPÀTIC. TOT EL GRUP VA CONFIAR EN ELL, NO SABIEN BEN BÉ PERQUÈ. NO EL CONEIXIEN DE RES!

PERÒ, COM ÉS QUE HAVIEN ANAT A BUSCAR-LOS? COM SABIEN ON TROBAR-LOS?

O ÉS QUE PASSAVEN PER ALLÀ I ELS VAN VEURE?

_ US HEM VINGUT A BUSCAR _VA DIR AQUELL HOME D’ASPECTE BONIFACI. ERA BAIXET, D’UNS SEIXANTA ANYS. TENIA UNS ULLS CLARS BRILLANTS I D’EXPRESSIÓ RIALLERA QUE CONVIDAVA A SOMRIURE.

_ PER QUÈ? _VA PREGUNTAR L’OMAR AMB SUSPICÀCIA.                                                                                                                           

_ PERQUÈ SABÍEM QUE VOLÍEU VENIR A VEURE'NS OMAR.

_ COM SAPS EL SEU NOM? _VA PREGUNTAR L’OSCAR SORPRÈS.

_ SÉ COM US DIEU TOTS! PERÒ, PERDONEU, NO M’HE PRESENTAT. EM DIC WILLIAM. SÓC L’ESCRIVÀ I PRIMER SECRETARI DE STEPHEN, REI.

_ PERÒ, JO VULL SABER COM ENS CONEIXES! _VA DIR EN JAN.

_SÍ, ENS HAS D’EXPLICAR MOLTES COSES! _VA AFEGIR EN MARTÍ.

_ US HO EXPLICARÉ TOT QUAN ARRIBEM A PALAU, TRANQUILS _VA RESPONDRE WILLIAM. I ELS VA DEIXAR PER ANAR A SEURE AL COSTAT DEL PILOT.

NO TENIEN MÉS REMEI QUE ESPERAR. TAMPOC PODIEN ESCOLTAR GAIRE RES, L’HÈLIX D’AQUELL APARELL IMPEDIA MANTENIR UNA CONVERSA.

NO VAN TRIGAR GAIRE. EN UN QUART D’HORA VAN ARRIBAR AL SEU DESTÍ.

TOTS VAN MIRAR CAP A BAIX QUAN VAN VEURE QUE L’HELICÒPTER-AVIÓ FEIA EL DESCENS.     

ALLÀ, ALS SEUS PEUS, S’ESTENIA UNA CIUTAT, NO GAIRE GRAN.  HI HAVIA CASETES DE SOSTRE BAIX, RES DE GRATACELS NI  EDIFICIS EXTRAORDINARIS. SEMBLAVA MÉS AVIAT UN POBLE ANTIC, ENVOLTAT DE NATURA.   NO HI HAVIA MURALLES, NI RES QUE SEMBLÉS FUTURISTA. PERÒ ERA TOT MOLT BONIC! LES CASES DE MOLTS COLORS DIFERENTS, PERÒ TOTES AMB LA MATEIXA ESTRUCTURA. ENVOLTAVEN EL QUE SENS DUBTE ERA EL PALAU,  PER LA MIDA I PERQUÈ ERA ... QUASI TOT DE VIDRE! ERA UNA CONSTRUCCIÓ   MAGNÍFICA!

_ ANIREM AL PALAU? _VA PREGUNTAR LA JANIRA.

_ SÍ, AIXÒ HA DIT! _VA RESPONDRE L’ASIA ANIMADA , COM TOTS.

_ COM ES DIU AQUEST LLOC? _VA PREGUNTAR LA LISA.

_ SANT MARTÍ.

*****************************************************