Misteri a l'escola. Capítol 14

Bon dia,

aquí teniu el següent capítol de Misteri a l'escola. Esperem que us agradi.

************************************************************

CAPÍTOL 14: «NORD  O SUD?»

 

_NOIS, QUÈ VOLEU? NORD O SUD? CIUTAT O MAR? _VA PREGUNTAR L’OMAR IMPACIENT.

_ NORD CAP ON ERA? _VA PREGUNTAR LA GINA, POSANT-SE LA MÀ A LA BARBETA.

_ CAP A LES MUNTANYES QUE VEIEM ALLÀ _VA CONTESTAR L’ASIA, ASSENYALANT-LES.

_ I EL SUD? _VA PREGUNTAR LA JANIRA.

_ CAP AL MAR! _VA CONTESTAR EN MARTÍ, ASSENYALANT-LO.

_ DE L’EST, ENS EN OBLIDEM _VA DIR L’OSCAR._JO NO VULL ANAR AL DESERT.

_ JO SENTO CURIOSITAT PER SABER QUÈ HI DEU HAVER A L’OEST... _VA DIR EN JAN._NO HI PODEM ANAR?

_ NO, JAN. L’AMÈLIA ENS HA DIT QUE ENS EN OBLIDEM. JO NO TINC GANES DE PASSAR-HO MALAMENT.

_ D’ACORD GINA, GUAPA, NO T’ENFADIS AMB MI _VA DIR EN JAN AMB VEU CONCILIADORA.

_ANEM A VEURE COM ÉS LA CIUTAT, DONCS? _VA DIR L’OMAR ENTUSIASMAT.

_NO COMENÇA A SER TARD? _VA DIR LA JANIRA UN XIC PREOCUPADA.

_VA! HI HA TEMPS! A MÉS, IGUAL TROBEM ALLÀ EL CAMÍ DE TORNADA _VA CONTESTAR L’OSCAR.

_ESPERO QUE NO EM RENYIN ELS PARES _VA RESPONDRE LA JANIRA.

_ NI A MI! _VA AFEGIR LA GINA _JO VAIG A DORMIR SEMPRE D’HORA.

_NO PASSARÀ RES! _VA DIR L’OMAR COMENÇANT A CAMINAR CAP A LES MUNTANYES.

_ JO CREC QUE ESTAN UNA MICA LLUNY ... _VA REFLEXIONAR L’ASIA, PERÒ VA SEGUIR ELS SEUS COMPANYS.

VA PASSAR COSA D’UNA HORA. ES VAN ATURAR. CERTAMENT, L’ASIA TENIA RAÓ. NO HAVIEN ARRIBAT AL PEU DE LES MUNTANYES QUE JA ESTAVEN TOTS VUIT CANSATS.

_NO SÉ SI HA ESTAT BONA IDEA _VA DIR LA GINA MOVENT EL CAP PENSATIVA.

_ JO NO TINC GANES DE CAMINAR MÉS _VA DIR LA JANIRA SEIENT A TERRA.

_ FA MOLTA CALOR! _ÉS VA QUEIXAR EN MARTÍ, QUE JA S’HAVIA TRET FINS I TOT LA SAMARRETA DE MÀNIGA CURTA QUE PORTAVA, LA DEL SEU EQUIP DE FUTBOL PREFERIT.

_PERÒ HEM D’AVANÇAR _VA DIR L’OMAR ._ AQUÍ NO VEIG CAP CAMÍ PER ENLLOC MÉS.

TOTS VAN MIRAR AL SEU VOLTANT I, EFECTIVAMENT, NOMÉS ES VEIA UN CAMÍ DE TERRA QUE PUJAVA, EN DIRECCIÓ A UNA DE LES MUNTANYES. NO ES VEIA CAP ALTRE. I ALLÀ NO HI HAVIA NI ARBRES NI CASES NI RES INTERESSANT. PERÒ EL CANSAMENT ELS IMPEDIA CONTINUAR.

LLAVORS, VAN SENTIR UN SOROLL. D’ON PROVENIA AQUELL SO? SEMBLAVA EL BRUNZIT D’UNA MOSCA GEGANT! PERÒ NO VEIEN RES!

_MIREU! ÉS ALLÀ DALT! _DIR LA LISA POSANT-SE DE PEU I MOVENT ELS BRAÇOS CAP EL CEL.

TOTS VAN MIRAR CAP A D’ALT I, EFECTIVAMENT, VAN VEURE UNA MENA D’HELICÒPTER QUE S’ACOSTAVA, PROVINENT DE LES MUNTANYES. POC A POC, AQUELL APARELL VA BAIXAR FINS QUE ES VA ATURAR PROP D’ON EREN ELLS. FEIA UN SOROLL TERRIBLE I VA PROVOCAR MOLT DE VENT. LES NOIES ES VAN ABRAÇAR PER NO CAURE DE CULS A TERRA. TAL ERA LA FORÇA D’AQUELL MONSTRE DE L’AIRE!

S’ASSEMBLAVA MOLT A UN HELICÒPTER, PERÒ ERA MÉS LLARG I QUAN ES VA OBRIR UNA PORTA D’UN LATERAL, VAN VEURE QUE ES DESPLEGAVA UNA ESCALA DE DINS.

QUI CARAI SERIA?

************************************************************