Misteri a l'escola. Capítol 11

Bon dia,

aquí teniu el capítol 11 del Misteri a l'escola. Esperem que us agradi.

************************************************************

CAPÍTOL 11: «DESCOBRINT COSES NOVES»

LA LOLA I EL ROBERT ES TROBAVEN A SOTA ELS ARBRES. 
NO HAVIEN VIST ENCARA CAP NEN NI NENA, PERÒ SÍ 
ESTUDIAVEN ELS ARBRES AMB CURIOSITAT. 
N’HI HAVIA ALGUNS SEMBLANTS A LES ALZINES I ALTRES 
A LES PLATANERES. PERÒ NO  HO EREN ...

_HAS VIST AQUEST FRUIT TAN ESTRANY? _VA PREGUNTAR
 LA LOLA._AGAFARÉ UNA MOSTRA.

_JA HO AGAFO JO, QUE ESTAN MOLT ALTS _VA DIR EL ROBERT,
 AGAFANT-SE AL TRONC PER PUJAR UNA MICA I ARRIBAR
 A LES BRANQUES.

_ARA ETS UN MICO O QUÈ? _VA PREGUNTAR LA LOLA 
FENT BROMA.

_AHHHH! _VA CRIDAR DE SOBTE EL ROBERT.

_QUÈ PASSA? _VA PREGUNTAR LA LOLA FENT UN BOT.

_M’HA PICAT ALGUNA COSA! _VA CONTESTAR EL ROBERT 
NOVAMENT A TERRA.

ES VA AIXECAR LA SAMARRETA I VAN VEURE TOTS DOS 
COM UNA MENA DE FORMIGUES PERÒ MÉS GROSSES, 
QUASI DE LA MIDA DE LES ABELLES.

_QUÈ ÉS AIXÒ? _VAN EXCLAMAR TOTS DOS ALHORA.

TENIA TRES INSECTES D’AQUELLS ENTRE LA PANXA I 
LES COSTELLES. SE’LS VA TREURE AMB ELS DITS RÀPIDAMENT 
I VA VEURE QUE LI HAVIEN DEIXAT UNES PETITES MARQUES 
A LA PELL. 

_ET FA MAL? _VA PREGUNTAR LA LOLA PREOCUPADA, 
TOCANT-LO SUAUMENT.

_NO... HA ESTAT UNA PESSIGADA _VA CONTESTAR EL ROBERT 
ENROJOLAT QUAN VA SENTIR EL CONTACTE DELS SEUS DITS.

LA LOLA VA SOMRIURE MÉS TRANQUIL·LA PERQUÈ NO HAGUÉS 
ESTAT RES. TAMBÉ LI VA FER GRÀCIA QUE EL ROBERT ES POSÉS
VERMELL PER TOCAR-LO. EREN AMICS, NO?

_HAURÍEM D’AGAFAR UNA MOSTRA TAMBÉ D’AQUESTS 
INSECTES _VA DIR LA LOLA.

EL ROBERT ES VA TREURE UN PETIT TUB DE LA FINA JAQUETA 
QUE DUIA. TENIA MOLTES BUTXAQUES I LI ANAVA MOLT BÉ 
PER QUAN FEIA «TREBALLS DE CAMP». ÉS A DIR, QUAN SORTIEN A 
ESTUDIAR ALGUN FENÒMEN DE LA NATURA. 

_LA TEVA JAQUETA SEMBLA LA MOTXILLA DEL DORAEMON! _VA 
DIR LA LOLA UNA MICA EN BROMA, UNA MICA ADMIRADA.

I AQUEST COMENTARI VA FER QUE EN ROBERT ES TORNÉS A 
POSAR VERMELL!

LA LOLA VA BUSCAR UN PAL PER LES RODALIES. NO VOLIA QUE 
EL SEU AMIC TORNÉS A PUJAR A L’ARBRE PERÒ SI VOLIA UN 
FRUIT D’AQUELLS TAN ESTRANYS. QUAN VA TROBAR UN DE 
PROU LLARG, VA ALÇAR EL BRAÇ I LI VA DONAR COPS A LES 
BRANQUES MÉS BAIXES FINS QUE VAN CAURE UN PARELL A 
TERRA.

ENCURIOSIDA, ES VA POSAR UNS GUANTS I VA OBRIR UN DELS 
FRUITS AMB FORMA DE PLÀTAN I POMA. FEIA UNA OLOR 
DELICIOSA! PER DINTRE ERA BLANC COM LA NEU. 
LI VAN ENTRAR GANES DE TASTAR-HO, PERÒ SABIA QUE NO ERA
BONA IDEA. PODIA SER TÒXIC! 

_LOLA, NO SÉ ON SOM, QUIN LLOC ÉS AQUEST, PERÒ ÉS MOLT 
ESPECIAL PEL QUE VEIG. NO CREC QUE ENS TROBEM RES DOLENT
AQUÍ.

_ TU CREUS? I ELS BITXOS QUE T’HAN PICAT? _VA PREGUNTAR 
LA LOLA.

_ NO T’HA PICAT MAI CAP MEDUSA? _ VA RESPONDRE EN ROBERT
AIXECANT LES ESPATLLES.

VAN GUARDAR ELS FRUITS I ELS INSECTES A LA MOTXILLA, 
CADA UN A LA SEVA I ES VAN SEURE UN MOMENT A BEURE 
AIGUA.

_ON DEUEN SER? _VA PREGUNTAR LA LOLA REFERINT-SE 
AL GRUP D’AMICS DESAPAREGUT. 

************************************************************