divendres, 24 d’abril de 2020

Misteri a l'escola. Capítol 9

Bon dia,

aquí teniu el capítol 9 del Misteri a l'escola. Esperem que us agradi.



 ************************************************************


CAPÍTOL 9: «COM DOS ADOLESCENTS»

LA LOLA I EN ROBERT ES VAN TAPAR ELS ULLS AMB ELS BRAÇOS. UN SOL ENLLUERNADOR ELS VA IMPACTAR DE PLE A LA CARA.
QUAN ES VAN ACOSTUMAR A LA LLUM DEL SOL, VAN OBRIR ELS ULLS AMB SORPRESA. EL PAISATGE QUE TENIEN DAVANT ERA ESPECTACULAR, QUASI IRREAL, PRECIÓS.
_RESPIRA AQUEST AIRE LOLA! _VA COMENTAR EN ROBERT.
_JA HO FAIG, SI NO ESTARIA MORTA_ VA RESPONDRE BURLETA LA SEVA AMIGA.
LA VERITAT ÉS QUE, TAL COM HAVIEN POGUT COMPROVAR ELS NENS I NENES, AQUELL AIRE SEMBLAVA DIFERENT, MÉS PUR. ARRIBAVA ALS PULMONS AMB MÉS FORÇA I DEIXAVA UNA SENSACIÓ MOLT AGRADABLE.
_UN ESPECTACLE DE LA NATURA, UN PAISATGE IDÍL·LIC! _VA DIR EN ROBERT.
_TENS RAÓ SÍ, PERÒ ... ON CARAI ÉS AQUELLA COLLA? _VA DIR LA LOLA. _NO ES VEU A NINGÚ: NOMÉS HERBA, ARBRES, MUNTANYES I EL MAR ALLÀ A L’ESQUERRA.
_NO HO ENTENC ... NO ES VEU CAP LLOC ON S’HAGIN POGUT AMAGAR, SI ÉS QUE HO HAN FET.
_QUÈ VOLS DIR? _VA PREGUNTAR NERVIOSA LA LOLA.
_BÉ, TANT ES PODEN HAVER AMAGAT COM ...
_ COM QUÈ? CONTINUA! _VA DIR LA LOLA CADA COP MÉS ALARMADA.
_ TOT AIXÒ ÉS TAN ESTRANY QUE QUALSEVOL COSA POT HAVER PASSAT! _VA CONCLOURE EN ROBERT AMB EL CAP COT.
_NO M’ESPANTIS ROBERT! I NO SIGUIS TAN NEGATIU! _LI VA RECRIMINAR LA LOLA.
_NO SÓC NEGATIU! NOMÉS CONTEMPLO LES DIFERENTS POSSIBILITATS! _ES VA JUSTIFICAR EN ROBERT.
_VA, SOM-HI. ANEM CAMINANT A VEURE QUE DESCOBRIM.
_ I CAP A ON ANEM? HI HA MOLT DE TERRENY AQUÍ ...
_ AVIA’M, PENSA ARA COM SI FOSSIS UN NEN. QUÈ ET CRIDA MÉS L’ATENCIÓ DEL QUE VEUS?
_ QUÈ VOLS DIR EXACTAMENT? _VA PREGUNTAR EN ROBERT DESCONCERTAT.
_ IMAGINA QUE ACABES DE SORTIR DE CLASSE I ET TROBES EN UN LLOC AIXÍ. QUÈ FARIES? ON ANIRIES?
EN ROBERT VA MIRAR AL SEU VOLTANT DETINGUDAMENT. LI VAN COMENÇAR A ENTRAR GANES DE CÓRRER I SALTAR, REALMENT ES VA SENTIR COM UN ADOLESCENT. ESTAVA ESTRANYAMENT CONTENT. LLAVORS VA AIXECAR UN BRAÇ I VA ASSENYALAR AMB UN DIT CAP ELS ARBRES QUE TENIEN DAVANT, A UNS DOS CENTS METRES.
_ FEM UNA CURSA? _VA PREGUNTAR LA LOLA AMB UN SOMRIURE ESTRANY. DE SOBTE SEMBLAVA MÉS JOVE, QUASI UNA NENA ...

************************************************************

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Presoners a l'edat de la pedra: últims capítols

Bon dia, aquí us deixo els últims capítols del llibre Presoners a l'edat de la pedra.    ...