aquí teniu el capítol 10 del misteri a l'escola. Esperem que us agradi.
************************************************************
CAPÍTOL 10: «L’AMÈLIA»
_ ESTÀ BONÍSSIM AIXÒ! _VA DIR LA JANIRA.
_ SÍ! _VA CONTESTAR L’OSCAR ._M’AGRADARIA SABER COM ES FA!
_ AY, OSCAR COM T’AGRADA LA CUINA! _VA DIR LA GINA.
TOTS VUIT ES TROBAVEN SOTA UN PORXO ANNEXAT A UNA PETITA CASA. NO ENTENIEN COM NO L’HAVIEN VIST ABANS! BÉ, CERTAMENT ESTAVA UNA MICA AMAGADA ENTRE ELS ARBRES. DE FET, ALLÒ ERA UN BOSC. DE LLUNY NO ELS HI HAVIA SEMBLAT QUE N'HI HAGUÉS TANTS! AQUELL BOSC SEMBLAVA UNA BOCA GEGANT A PUNT D’EMPASSAR-SE LA PETITA CASA. AQUESTA, A MÉS A MÉS, ERA D’UN COLOR TERRÓS I TANT LES PARETS COM EL SOSTRE EREN COBERTS D’HEURA. NO ERA D’ESTRANYAR QUE PASSÉS DESAPERCEBUDA.
_EN VOLEU MÉS, NENS? _VA PREGUNTAR AQUELLA SENYORA.
_ JO SÍ, SI US PLAU! _ VA CONTESTAR EN MARTÍ.
ELL SEMPRE TÉ GANA. ÉS EL MÉS GRAN I EL MÉS ALT DE LA CLASSE.
LA DONA, COMPLAGUDA, LI VA POSAR MÉS MENJAR AL PLAT. ERA UNA MENA DE PASTA, SEMBLANT ALS ESPAGUETIS, AMB UNA SALSA DE FORMATGE DELICIOSA. O AIXÒ PENSAVEN QUE ERA ... NO VAN GOSAR PREGUNTAR-LI.
AL PRINCIPI, QUAN VAN XOCAR, LITERALMENT, AMB UNA PARET DE LA CASA, VAN SENTIR UNA MICA DE POR. VAN VOLER MARXAR I EN AQUELL MOMENT UNA DONA GRAN AMB UN MONYO AL CAP I UNES ULLERES DE TALP VA OBRIR LA PORTA.
SEMBLAVA UNA ÀVIA MOLT INOFENSIVA, TAL COM VA COMENTAR L’OSCAR.
_TAMBÉ HO SEMBLAVA LA BRUIXA AQUELLA DEL CONTE _VA DIR L’OMAR.
_ LA DE HANSEL I GRETTEL? _VA PREGUNTAR L’ASIA.
_ LA DE LA CASETA DE XOCOLATA? _VA CONTINUAR LA GINA A LA QUE LI ENCANTAVEN ELS DOLÇOS I LES LLAMINADURES.
_ SÍ, AQUELLA! _VA CONTESTAR L’OMAR.
_A MI NO EM FA POR _VA DIR EN JAN.
AIXÍ QUE QUAN LA DONA ELS VA PREGUNTAR QUI EREN, ELLS ES VAN QUEDAR QUIETS, PERÒ VAN CONTESTAR. ELS HI VA CAURE BÉ AMB LA SEVA MIRADA INNOCENT I EL SEU TO AMABLE.
MÉS TARD, TOTS S’HAVIEN PRESENTAT I XERRAVEN ANIMATS. L’AMÈLIA, AIXÍ ES DEIA LA DONA, ELS HI VA OFERIR MENJAR QUAN VA SENTIR ELS BUDELLS D’ALGUN D’ELLS. NO VAN VOLER ENTRAR A LA CASA, NO HI CONFIAVEN TANT. COM QUE FEIA TAN BON DIA, LA BONA DONA VA PREPARAR LA TAULA FORA, AL PORXO. I ALLÀ ESTAVEN, TOTS AMB LA PANXA PLENA I SATISFETS ...
_ I ARA, QUI VOL UN TROS DE PASTÍS DE XOCOLATA? _VA PREGUNTAR L’AMÈLIA.
_ UY, UY ... _VA DIR L’OSCAR TORNANT A PENSAR MALAMENT.
LA RESTA VA CONTESTAR QUE SÍ I QUAN L’OSCAR VA VEURE LA BONA PINTA DEL PASTÍS NO ES VA PODER RESISTIR I TAMBÉ VA TASTAR UNA MICA.
NO VA PASSAR RES. NO VAN QUEDAR-SE ADORMITS, TOT I QUE ALGUN D’ELLS HAURIA FET UNA BECAINA. LA VERITAT ÉS QUE ESTAVEN MOLT CANSATS PERÒ NO TANT COM PER NO CONTINUAR AMB AQUELLA AVENTURA! ARA JA SABIEN QUE PODIEN CONFIAR EN AQUELLA ÀVIA. NO HAVIA INTENTAT RES AMB ELLS I ELS HAVIA TRACTAT MOLT BÉ.
_I ARA, QUÈ FEM? _VA PREGUNTAR LA JANIRA.
************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada