avui us proposo que llegiu el següent conte i contesteu les preguntes.
Ivan, l'encantador
Aquell matí, al
pati de l'escola, hi havia un gran rebombori. Els nens acabaven de descobrir
que l'Ivan, de sisè, el campió absolut de jugar a parells i senars, era un
trampós: tenia sis dits.
El bo del cas és
que l'Ivan estava tan sorprès com ells i jurava i tornava a jurar que mai, fins
aleshores, no se n'havia adonat.
Però no hi va
haver res a fer. Tots van votar i, per unanimitat, el van desqualificar.
El noi es va
quedar abatut.
Ja no podria
jugar mai més al seu joc preferit. I tot per culpa d'aquell dit estúpid que
tenia la inoportuna pensada de sortir justament a les portes de la semifinal de
la Lliga del Joc de Parells i Senars.
I a classe de
música, més problemes:
-
Ivan, toques la flauta o la guitarra? No
n'encertes ni una.
-
És que, senyu, oi que de vegades li
surten grans? Doncs a mi m'ha sortit un dit de més i m'empipa una mica a l'hora
de tocar la flauta. La veritat és que ahir no el tenia i que per culpa d'aquest
dit m'han fet fora de la Lliga de Parells i...
Però la
senyoreta, que a més de tenir poca imaginació sempre sospitava que li prenien
el pèl, el va castigar a afinar pianos.
El pobre Ivan va
tornar cap a casa sol i preocupat, però, tot de sobte, va sentir una llepada a
la mà.
Un gos immens el
seguia, mirant-lo amb afecte. Això no era el més curiós, però.
Ves per on, un
estol d'ocells volava sobre el seu cap i una corrua de formigues se li enfilava
mitjons amunt. L'Ivan ho va entendre de seguida.
-
Mama, mama- va cridar entusiasmat tan bon punt
va entrar a casa-. Tinc un dit màgic. M'ha sortit un dit nou que encanta als
animals.
La seva mare va
tenir un disgust de mort, però l'Ivan no es va preocupar gens. De fet, ja no
l'amoïnava perdre la Lliga, ni desafinar amb la flauta, ni rebre crits, perquè
ell seria el millor, l'únic, l'insuperable encantador de lleons, serps,
hipopòtams i aranyes verinoses de tots els temps.
Ell seria
l'Ivan, l'Encantador.
Des d'aquell
dia, però, cada matí es tornava a comptar els dits, no fos cas que el nou li
desaparegués tan misteriosament com havia arribat.
Maite
Carranza , Els contes de la Nana bunilda
- Explica què passa en aquest conte.
- Com et sentiries si et passés el mateix que a l’Ivan?
- T'ha agradat el conte?Què és el que t'ha agradat més?
Fins demà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada